Tot i que no em pensava d'haver-me fet gaire mal, deu ni do els dies que trigaré encara per estar be del tot de l'hombro esq... si es que arribo a estar com abans. I es que quan llepes, el primer que impressiona és el mal que es veu, però com sempre, el que realment es punyatero és aquell que no es visible, i que tret de les ratllades que mostren la ferida, el cop de dins surt al cap d'un parell de dies... i aquest costa, i molt, d'arreglar-se.
Be, així ha estat que... repòs de 8 dies i
Dimecres pujadeta per St.Daniel, camí de les dones, els bancs, cal dineret, cala farriola i cap avall que ja n'hi prou, tornant per Montjuïc. 1:20Hr, 23'5Km i 550mts+.
Dijous, amb en Quim, fem una pujada a St.Miquel, molt semblant a la d'ahir, però allargant una mica més i veure com vaig responent. 2:15Hr, 29Km i 725mts+.
Divendres, amb en Quique i en Jordi Casanoves, quedem a les 9:30 a Fontajau per fer una pujada a Rocacorba. Un dia amb força vent... agafem carril bici fins St.Gregori, asfalt pista i camins fins Canet d'Adri i ja enfilem per la pista al trencant de Biert i amunt, amunt per pista fins dalt i fer cim a Rocacorba.
Baixar... decidim fer-ho per pista i no embolicar-nos a buscar corriols, jo no estic per gaires proves, jejeje. La pista de baixada se m'ha fet llarga, molt de pedregam, molta cura de no tornar a ensopegar i de mica en mica més i més dolor, tot i que es fa suportable. Un cop baix al trencant de Biert, fem un tram de la cursa curta de Canet del 2011, pugem un turó i baixem un altre pedregam fins tocar Canet. D'aquí, asfalt de tornada, no sense afegir-hi un camí de prospecció fins a Montbó. Ara ja sí, asfalt fins St.Medir i jo me'n vaig cap a Sarrià i ells continuen cap a Girona.
M'han sortit 3:30Hr, 44Km i 1100mts+.
Content de tornar a pedalar amb en Quique, en Jordi... desprès de la temporada d'estiu, ara feia ja dies que no sortíem plegats.
Satisfet de l'evolució de les ferides de la darrera caiguda, i convençut de que ben aviat tornaré a estar al 100%.
Ganes de reposar una mica, doncs vaig de valent, però quan torno d'una sortida veig que el cos em demana temps i paciència, l'escolto, però no en faig gaire cas, ho reconec.
Salut!!!
Sense preses Xevi. T'has de recuperar bé per no anar arrossegant després, que ja has pasat els 25 i ara costa més. A veure si a partir d'ara anem agafant el ritme de les nostres sortides.
ResponEliminaSalut company.