Ahir, dissabte, no les tenia totes, a la tarda tenia les lumbars sobrecarregades... i això que només vaig anar a caminar. Tinc de fer un pensament, no podré aguantar gaire més amb aquestes condicions.
Be, ahir a la nit... fisiocrem i al matí com nou. Això he cregut a primera hora. Em llevo a 2de8 i cap a Cornellà a fer l'incripció. Ràpidament coloco dorsal, saludo companys del club (Robles i Xavi), d'altres del poble (Edu i Jose A.) i més coneguts.
Poc per escalfar i ens esperen 40km d'autèntic BTT!!!
A les 9:03 es llança el cohet... i es dona la sortida de la Cursa!!!
Els primers metres intento anar amb el grup del davant, costa però ho intento. Asfalt i primer tram de pista de pujada. Vaig perdent ritme i ho noto, però vaig fent. Entre corriols i pista passen els primers 5km, fins que ja veig que la cosa anirà de patiment... les lumbars ja es desperten i començo a patir més del normal. Vaig fent al meu ritme, em trobo en Robles amb problemes i em diu que no es gaire res... segueixo i poc després m'avança. Com va el personal!!!
Jo he fet la resta de la cursa al meu ritme, amb més patiment del normal... fins hi tot, quan hem pujat a La Mota, i prop de Sarrià, estava per anar a casa i plegar... però que coi!!! no vaig a guanyar res, però es ja un repte personal més que tinc. S'ha d'acabar, mes tard o d'hora però s'ha d'acabar!!!
Per la zona de La Mota, Sarrià (zona coneguda), després Medinyà i el seu fang característic. Un Fang que s'enganxa i no es solta per res, vaja que només fa que afagir-hi pes a la burra!!!
De Medinyà a St.Mer. Zona corriolera i per gaudir de ple del BTT. Amb un corriol que sempre hi ha un esglaó d'un roc, i que hi han fet un peralte d'aquells ben currats. Gracies nois, tot un puntasso!!!
Portem ja uns 28km o 30... anem cap a Pujals del Cavallers tot fent algun corriol més i cap a Cornellà del Terri.
Arribo a Meta amb 2:23Hr, 39,35km i un desnivell de 950mts+
Satisfet, ja que després del que he patit, he pogut acabar i acabar be.
Classificacions
Track Wikiloc
Fotos Narcís Grabulosa
Salut!!!
Molt bé Xevi, clar que sí sempre s'ha d'acabar. Una abraçada
ResponElimina