Prospecció (3a) i a estirar.

Ahir Divendres no estava previst sortir a pedalar, però com varem estar parlant amb en quique de fer el cim a El Mont per camí i no fer els darrers 5 o 6 km d'asfalt... jo, que una mica massell ja soc de mena, ja em veus a la tarda, a quarts de 5, agafant el cotxe, carrego la bici i cap a Falgars a inspeccionar el terreny, en base a les imatges del Sant Google!!!
De fet, amb el Google Earth es veu una pista o camí que queda a pocs metres de les antenes i el santuari, així que segueixo aquest camí, i puja que puja... i puja be.
Be, fins a 500mts a tocar del cim, amb un desnivell per salvar de 200mts... tot i que està marcat
"El Mont... 20min", caminant, es clar.
En varem parlar, de que valdria la pena d'estalviar l'asfalt, doncs si, però no. Tot depèn de com arribem de forces a Falgars, doncs els 500mts es converteixen en un calvari d'arrossegament de la bici i carregament de la bici a l'espatlla. Es fa dura la pujada, els bessons s'inflen i haig de reposar i bufar uns quants cops. Finalment, el patiment dona el seu fruit... ja veig les antenes, però encara tinc uns metres més de corriol per fer a peu. Un cop al cim, no se si el patiment s'ho val per contrarestar l'asfalt final de pujada, però al menys avui ho he provat.

4km de camí i 700mts de dur corriol d'apeu amb forta ascensió, contra 5'4Km d'asfalt amb pendent mitjana al 8 o 10%. Es per repensar-nos-ho.
De baixada també ho faig per el mateix lloc, tot i que agafo una variant de més camí que no pas corriol. Tot i així, està força trencat i amb molta romaguera, que s'ha de fer també força tram a peu.

Inferior (Asfalt)
Superior (camí + Corriol)
Mig (corriol de pedregam amb en 'Lato')

Avui Dissabte no tenia gens clar que fer, no volia sortir massa per no castigar-me més, però volia sortir un parell o tres horetes per estirar i "oxigenar" cames. Així que aprofito de sortir amb l'Edu, en Tomàs i en Pep, (ara ja fa molt que no fèiem una sortida plegats), i a les 8:00 del matí ens trobem a Fontajau. La Sortida la condueix en Tomàs i pugem a St.Miquel per fer la baixada corriolera/trialera de la Mina Victòria.
En la pujada veig l'Edu força be pel poc que surt (per no dir que darrerament no surt gens), en Tomàs segueix estant al seu nivell, tot i que no surt tot el que vol, es nota que les cames porten anys pedalant a bon ritme,... i en Pep, al seu ritme, segueix sense tocar el nivell que tenia ara fa uns anys (costa tornar a posar-se en forma!!!).
En la baixada, tinc d'anar esperant i veig que l'Edu està perdent aquella confiança que tenia, doncs la darrera caiguda segueix molt present en la ment. En Tomàs i en Pep fan força tros a peu... no tenen aquella seguretat que tant fa falta en aquestes parts tècniques del corriol.

Arribats al carregador de la Mina Victòria, anem a inspeccionar un camí, en aquestes que sento per darrera que algú es fot de morros!!! L'Edu, que tot badant, ha perdut el control de la roda del davant... i ostia al canto!!! Sembla que s'ha fet mal al braç esquerra, però amb aigua i quatre manyagues d'en Pep i una mica de suport moral ja torna a pedalar. Aquest corriol queda mort a l'arribar a una torre de llum, així que mitja volta i pugem la pista fins St.Miquel, i cap avall que l'Edu sembla que se'n resenteix del cop i ja anem per plegar.

Finalment, 2:45Hr, 27Km i un desnivell+ de 625mts.
M'ha agradat de retrovar-nos... Fins la propera!!!



Salut!!!