diumenge, 5 de juny del 2011

TramunBike 2011, Dura, Molt Dura... DURÍSSIMA

Aquest diumenge tenia previst fer la TramunBike, i ahir dissabte vaig voler sortir una mica a escalfar preparant la sortida de l'endemà. així que vaig anat sol cap a St.Miquel, per fer un puja/baixa tranquilet. A l'arribar a Dalt de St.Miquel, pujant pel corriol que va tot lateral a la pista de la última pujada, em vaig creuar amb l'Agus que anava amb un company i el seu fill, l'Àlex Jaime. Doncs res que m'hi vaig apuntar per fer un altre baixa/puja, però res mes, que no puc fer gaire desgast... que a aquesta edat en paguem les consequències!!!
Vaig fer una ruta de 1:28hr, 23km, 550desnivell+.

El dia fort es presenta amb una tarda anterior de pluja que deu ni do... al vespre es deia que per la zona de la Garrotxa hi han caigut mes de 70 litres/m2 i m'en vaig a dormir amb poques esperances de poder anar a fer la Tramun i amés amés ploguen... fins les 3 de la matinada l'hi ha estat foten. No he dormit pendent de la pluja, la cursa, de si o no, de si hi vaig patiré, de si no hi vaig m'en apanadiré... tota la nit he estat així i no he pogut descansar més de 3 hores, per acabar d'adobar-ho.
M'he llevat a les 6 de la matinada, per anar a portar a la Sílvia i la Marta al pavelló de Fontajau, doncs s'envàn amb autocar a una Competició de Funky... i jo tinc clar que no faré la cursa, així que com a mínim vaig a Salt a recollir el dorsal per, recollir la samarreta i menjar la butifarra, que soc català!!!, i això ja està pagat... jejeje.
He tornat a casa i m'he tornat a ficar al llit, però la Rosa m'ha fer repensarme-ho i s'ha ofert a portar-me a Olot i així fer la cursa que el dia no es presenta gaire malament... amés sap les ganes que en tinc de fer-la i m'ha faltat aquesta empenta per acabar de decidir-me... Gràcies Rosa!!!

8:15 arribem a Les Preses (Olot), just per fer quatre estiraments... la penya sembla que va fort, i ja flairo el nivell que hi trobaré. 8:33 es dona la sortida i apretar tot el que es pugui per anar estirant el grup. He començat bé, tot i que noto que la falta d'un bon descans per la nit. Desprès de una recta llarga i planera, comencem a enfilar carretera per pujar a Xanacs... Vaig pujant bé, crec que estic molt ben situat i veig que el grup capdavanter ja està a 4min, però també veig que 5min per darrera meu hi ha molta mes penya. A l'arribar a dalt de Xenacs, embut i a pujar a peu amb la bici arrastrant. Ha estat el principi de una eternitat de corriols de pujada/baixada, trialeres per gaudir en un dia que el terreny estigui sec, però a vui a estat d'infart!!! Les rodes s'enganxen i pesen el doble del seu pes, pel fang que hi porten incrustat. Hem trobat basses, rieres, pedres, roques, aigua a dojo, amés ens ha plogut una bona estona, per si no teniem prou aigua amb la del terra.
Avuí he aprés molt, jo em considerava que no era dolent baixant, però avui he vist que la gent va molt, molt bé baixant. M'han avançat en corriols de baixada, mentre que de pujada jo anaba fent al meu ritme i he estat, crec, al nivell esperat.
Després del Km 40 he començat amb les molèsties a les cames, i rampes que no havia viscut mai com aquestes d'avui. No podia plegar, cuestió d'orgull i amor propi. Anava molt tocat fins l'ultim avituallament de menjar i líquids, però he parat massa estona i les rampes ara son mes fortes, per si ho podien ser... les cames s'enganxen i es claven al canviar de posició o baixar i caminar amb la bici a rastres.
S'ha de viure per sentir-ho!!!
Quan de sobte he vist un edifici que conec... "Casademont"... ja estic a Bonmatí!!! aixó ja està fet!!!Queda poc mes de 15km de planer-planer... això m'ha motivat i he anat molt depressa, però ho he fet sol, m'ha costat molt trovar algú al davant meu, fins arrivar a Bescanó per travessar la riera per la passera i agafar el carrilet, on si que he avançat algun biker i seguint carrilet cap les deveses de Salt i finalment... El Pavello... Arrivada!!! desprès de més de 6 hores i mitja fotent-li als pedals i arrastrant la bici pel mig del fang, les pedres, les basses...


La organització ha estat bé, podria millorar. Igualment que els controls i senyalitzacions. Els avituallaments han estat bé, en el moment just i necessari.

Finalment he fet 6:38hr, 67.25km, 2000desnivell+... posició 136 de +-300
Classificació

M'emporto la lliçò ben apressa de que no es pot sortir a gaudir de una bona pedalada si els dies avans ha estat ploguent, ja que les dificultats tècniques es converteixen en dificultats extremes.
Ara, tot s'ha de dir, la gent es espectacular... qualsevol rival és un company en un moment donat.

Donar les gràcies a la meva dona, La Rosa, que ha estat qui m'ha donat la força que he necessitat per fer i acabar aquesta cursa. Gràcies, Moltes GRÀCIES!!!
També les gràcies a tots vosaltres que m'heu animat a fer-la, i també heu entrenat al meu costat, ajudant-me en el dia a dia. GRACIES!!!


Salut!!!

8 comentaris:

  1. Xevi, FELICITATS!!!!!, es una pasada el que has fet, tens molt d amor propi, i aixo has d estar molt ORGULLOS!!, ETS UN CRAK, enhorabona... 'I JA SAPS UNA MES PEL SAC!!!!!

    ResponElimina
  2. Hola Xevi, bona crónica a la que hem veig reflectit per la meva participació al 2008 on em vaig trobar el mateix "espectacle" que tu avui, però sense les rampes ja que hem vaig preparar a consciència. Ja l'anirem a gaudir sense fang. Enhorabona pel repte assolit i has de començar a buscar-te un altre, que ja no et queden al blog...

    ResponElimina
  3. Felicitats Xevi!!! que en fariem sense aquestes dones....!!! ;-)
    Molt bona crònica i la veritat es que "chapeau" per realitzar aquesta Tramun, que tal com estava el terreny i les condicions, doncs té molt el seu mèrit. A buscar nous objectius!

    ResponElimina
  4. molt be Xevi , arribar es una victoria i tu las
    assolit.
    ENHORABONA i a seguir maxacan..............
    salut
    tiri.

    ResponElimina
  5. Deu ni do no¡¡¡¡¡ dura la proba, i amb el fang noi quina setmana tas tirat, no gaire fina, per aixo el diumenge no tenies els anims per anar a la tramunbike.
    Et varen aber d'apreta una mica, de totes maneres s'ha de descansar per que el cos recuperi.
    Ets una maquina.

    anims

    Manel.

    ResponElimina
  6. Edu,
    Si, la veritat que molt d'amor propi s'ha de tenir, si. Gràcies a els entrenos que fem junts, que tot i ajuda!!!

    Quique,
    M'agrada que et faci recordar la teva experiència viscuda. Ara reconec que m'ha faltat aquesta preparació que tu si vas fer i que de ben segur m'hagués ajudat a acabarla amb millors condicions. Ja tinc nou Objectiu!!!

    Txema,
    Ahiiii, aquestes dones!!!.
    La meva primera Tramun, i crec que la mes dura de la seva història, pel que he sentit i llegit. Gràcies pel teu suport.

    Xavi,
    Gràcies pel comentari, m'afalaga molt que m'hagis escrit, de veritat!!!
    Com be dius arribar ja és una victòria, si amés hi he arribat sencer,... encara més. Ahir ni de conya em plantejava de tornar-la a fer, però avui ja ho veig amb uns altres ulls i ja penso en la propera Tramun!!!

    Manel,
    Si no m'hagues apretat la Rosa, no m'hi presento, ja pots estar-ne segur. Una esperiència més viscuda que com be diu l'Edu... una més al sac!!!
    Màquina???... els 130 de davant meu si que sòn uns màquines!!!
    No, fora conya... jo em veig a un bon nivell per gaudir de la BTT... el competir és un altre història.

    Salut a TOTS!!!

    ResponElimina
  7. Solament de seguir l'article m'ha donat taquicàrdia, ja que aquells que ens agrada l'esport extrem tenim amveja sana de no tenir el teu nivell. Et felicito pel nivell que estàs aconseguint.

    ResponElimina
  8. Alfons,

    Moltes Gràcies.
    Tot i que sempre hi ha qui va més fort... ni jo mateix m'hagues pensat arribar on estic actualment.

    Salut!!!

    ResponElimina