dimecres, 19 de setembre del 2012

St.Miquel... 32min.

Ahir Dimarts, desprès d'un bon "tute" a la Cursa del diumenge de Sarrià, vaig decidir-me a sortir a pedalar i fer un puja/baixa a St.Miquel. No en tenia gaires ganes, no creieu, igual no era el dia per sortir i em fotia molta i molta mandra. Allí a les 6, em preparo amb la cannondale... i vinga, a veure si puc pujar a St.Miquel escurçant una mica de temps del que tinc com a referència-rècord.
Plat gros i GASSSS!!!
Asfalt de Sarrià per Pont Major fins St.Pere, miro el crono i veig que va be això, 8min.
Pujo per St.Daniel, asfalt per el Cementiri, Font del Ferro i pista de pujada sense treva amb pics de molta pendent, però sense afluixar el ritme.
Pas per Can Lliure amb 20:30... coi si, si que vaig bé!!!
Segueixo pujant per la pista a un ritme una mica més alt i tot del que puc donar... però aconsegueixo aguantar aquests darrers repetjons fins la darrera pujada 27min.
Un cop aquí, ja veig que tinc de donar-ho tot per aguantar aquest ritme que he fet fins ara... així que mentalització i exigència física per fer cim fins tocar el castell de St.Miquel amb un temps de 32:07... no esperava rebaixar el temps de 33min, però ha quedat palès que si es vol, es pot!!! tot es qüestió d'entrenament, constància, exigència i esperit de superació, sempre hi ha un dia millor... i un de pitjor. Aquí rau el que més m'apassiona de l'esport, hi ha dies que no faries res de res, per mandra, o per qualsevol altre cosa... i ves per on, pot ser el dia que tot i així, et sentis millor i més satisfet per haver fet allò que tant i tant t'ha costat de començar.

Dalt a St.Miquel, paro un parell de minuts per recuperar, i baixo pujant per Cala Ferriola, Puig Estela, els Bancs, baixo per la pista del mirador, pujo a la pista dels bancs i baixo pel corriol de la pista del radar. En aquestes, que m'escalfo, i m'escalfo... fins que me fotut una gardela!!! considerable. Quin ostiot!!! M'ha costat d'aixecar-me, estic una mica desorientat... em toco i miro l'abast de l'accident... sembla que no ha estat res greu, però fot mal!!! Ratllades a la part esquerra, cama, cadera, braç i espatlla... tot un cromo!!!
Deixo el corriol, i segueixo baixant per pista fins St.Daniel, on m'he creuat i saludat en Simon i en Pep Comas, sense parar-me, que les ferides couen!!!

Un cop a casa, dutxa, netejar i curar ferides... i a reposar uns dies.
Finalment, 1:18, 24Km i 530mts desnivell+.

Content i satisfet d'haver sortit a pedalar, tot i l'ensopegada.



Salut!!!

5 comentaris:

  1. Aquest jovent!!!! És que aneu com bojos... a veure si sentes ja el cap ...

    ResponElimina
  2. Quique,
    Ens creiem que encara tenim 20 o 23 anys... i si que els tenim, si. I fins i tot els doblem.
    Arribarà el dia que sentaré el cap??? un dia o altre crec que si, jejeje.

    Xavi,
    si, si la cannondale. Una de "Les meves eines de pedalar" que li tinc molt de carinyo... hem fet tantes coses junts!!!


    Salut!!!

    ResponElimina
  3. Òsties! Cuidat i ves amb comte quan te recuperis!

    ResponElimina
  4. Xeviiiiii.
    No fotis...pero.... es que ets l ostia!!!! pero no decaiguis Gasssssss i gassss.
    Dema et truco!!!
    Salut

    ResponElimina