Dissabte, amb colla per la meva zona

Doncs si, aquest dissabte, desprès de mirar si una ruta o un altre, i sospesar amb en Tomàs, Simon i en Quim Barral el què podríem fer, finalment ens hem trobat una gran colla (11 bikers) a Fontajau a les 8:00 del matí.
Simon, Tomàs, Pep Comas, Tomàs, Alfons, Jordi i un seu company, Xevi Ruhí, Albert, en Quim Barral i Jo... em falta un nom que no recordo, perdó!!!
A falta d'en Martí, m'escullen "sherpa" i marco la ruta cap el meu terreny d'entrenament.
Posem rumb cap a St.Daniel i font del Ferro, per agafar la pista de l'esquerra que puja molt recte cap a la Torre de llum de tocar "Can Pol" i els Bancs. Ja al pujar veig que amb tanta colla, hi ha distints nivells i doncs cadascú al seu ritme que qui arribi primer a dalt, que s'esperi,... no?
Jo marco el ritme, i en Tomàs, en Quim i en Jordi van seguint molt bé. Els altres, en diferents grups, sense mandra... van pujant tot seguit. Acabem de pujar fins els bancs, per anar cap a Puig Estela i agafar un corriol a la dreta curtet, però molt guapo. Acabat el corriol, un camí maco fins trobar una pista que bé de Celrà i pujem uns metres per tornar a agafar un camí-corriol fins a la Riera Mavalls. Hi ha un tall tècnic que jo el faig, però com ells no el coneixen el fan a peu, sense mes complicacions. Tot el corriol és molt verge i maco de fer. Fins arribar a un trencant del camí de la Mina del Nen Jesús, un camí també verge i molt fresc. Tot s'esdevé baixada i ben merescuda desprès de la pujada que portem només de començar.
Cal dir que fins ara no hem passat gens de calor, el sol hi és però no ens ha molestat per res, ja que els camins i corriols que hem fet son de cara Nord o Oest i el sol encara està baix per aquesta zona.
Desprès de fer molt tall de baixada, amb ombreta, toca pujar tot el que hem baixat, per un camí també verge i fresc, fins la pista que fa poc em deixat per fer aquest corriol de baixada tant llarg.
Un cop a la pista, en Simon ens mostra el seu genoll esquerra, amb lleus símptomes de una lesió que ha tingut aquesta mateixa setmana. Està força tocat i ell haurà de baixar una mica el ritme en pujades. Per refer-se una mica, fem una mica de descans per fer el plàtan i fer-la petar una estona.
Al ratet... engeguem màquines un altre cop i ara si toca baixar de valent fins a Celrà per la pista ample... Velocitat, Seny... i a gaudir!!!
Un cop a Celrà, els dirigeixo cap a un corriol que aquesta setmana vaig trobar i que em va agradar molt. Quan l'acabem... veritablement, agrada a tothom i hem sento satisfet i afalagat!!! jejeje.
És a partir d'aquí que decidim agafar un corriol que sembla ser que pujarà cap a Els Àngels per la font de l'Alau. El camí sembla ser molt maco, però arribats a un lloc inciclable que ens marca per el Torrent o per la pista, pugem a peu un tros fins trobar la pista i la seguim pujant, pujant i pujant... com puja la condenada. Fins arribar a una torre de llum amb una pendent que pràcticament la trobo impossible de pujar amb la bici. La fem a peu i en Simon ja mostra cara de passar-ho realment malament. Se l'hi està fent duu, però ja no hi ha volta enrere i acabada la pista, seguim un corriol inciclable, amb molta pedra. Jo crec que vàrem perdre la pista, però ja està fet i s'ha de intentar seguir-la fins arribar a la pista que si que finalment ens porti a la carretera dels Àngels. El GPS ens marca que no la tenim gaire lluny, així que seguim caminant amb la bici.
Un cop arribats a la carretera dels Àngels, ja decidim baixar cap a casa, que sembla ser que en tenim prou per avui, i amés en Simon ja està realment passant-ho malament en les pujades. De tota manera, cal dir que està aguantant molt be. Veient aquest genoll com el té, ja està quedant per demà anar a pedalar un altre cop. En Jordi i el seu company decideixen acabar de pujar fins dalt de els Àngels i fer així la ruta d'avui mes llarga.
Nosaltres, per no agafar carretera de baixada, en Tomàs ens marca el camí de baixada, per corriols i pista fins a "Can Pol", per travessar la carretera i baixar cap a St.Daniel. Quasi al final de la baixada, a l'alçada de la variant, en Tomàs punxa la roda de darrera i cal reparar-la. En Quim i Jo els deixem, ja son molts per reparar una roda!!! i anem ja cap a Sarrià, que tenim coses a fer i vida social que ens espera.
Nois... avui realment hem gaudit de molta i molt bona companyia.
Aquestes sortides nombroses, ens convenen fer-ne tot sovint.
Que puguem repetir-les ben aviat, companys!!!

Finalment, ens ha sortit una ruta de 39.5km, 925desnivell+, 4:15hr Veure la Ruta (hi ha una aturada tècnica, en la que vaig oblidar de posar en marxa el gps)


Salut!!!