El dimarts, com ja he explicat en un article anterior, amb la presència inesperada d'un Estruç.
El dimecres, en Tomàs i Jo, vàrem sortir a les 18:30 de la tarda cap a St.Daniel per anar fins a els Àngels, pujant pel camí de les Dones fins a Can Pol i baixant la trialera fins la pista que segueix per l'altre banda de la carretera fins arribar als corriols d’apeu que pugen als Àngels. En Tomàs va imposar un ritme molt, molt alt i se’m va fer molt duu seguir-lo. Em preguntava que m’estava passant? Anava amb la CANNONDALE, però això no es excusa. Ni jo mateix em reconeixia. Molt estrany.
En aquesta pista, que per cert està molt bruta de brossa de troncs deixats en la neteja del bosc, vaig tindre una punxada d’aquelles que sonen “SSSSSSSSSSSS” amb un tros de tronc enganxat al pneumàtic. Va tocar reparar roda, canviar càmera i sort que l’esbornac que es va fer al pneumàtic no va ser gaire gros com per necessitar un pedaç i em va permetre continuar. Aquí vaig observar que la roda estava quasi “clavada”, vaja que no donava més de dos voltes soles empenyent-la amb la ma. Ja vaig veure la causa de que em costés tant i tant pedalar.
A l’arribar a la carretera, vàrem decidir escurçar una mica la ruta, ja que només portàvem un altre càmera de recanvi i al bosc es comença a fer fosc més aviat que a la ciutat.
Vàrem tirar cap una pista que porta a la carretera de Montnegre, però sense arribar-hi, a quasi 2 km trenquem a la dreta i anem a fer un baixa/puja fins sortir a Can Mascort, per agafar la pista que enganxa un altre de baixada molt ràpida fins a St.Daniel.
Finalment... 32km, 2:25hr, 575desnivell+
Dijous va tocar fer descans, no sigui que peti un altre cop, a veure si n’aprenc.
Divendres al matí estava previst una sortida amb en Quique, l’Edu i en Tomàs. Serà que no era el dia per sortir, i per un o altre imprevist, l’Edu i en Quique no varen poder venir. En Tomàs, feia festa i tots dos vàrem sortir a pedalar un altre cop, ara cap a St.Miquel, Celrà, Els Àngels, Bicentury. Jo vaig tornar a sortir amb la CANNONDALE, però això si... el dia anterior la vaig repassar i ara vaig amb l’eix de la roda posterior mes lleugera que mai!!! Això es un altre història. Sembla mentida que es pugui notar tant que una roda estigui mig frenada. El dimecres semblava que algú estirava i em va costar molt de pedalar. Com recordava el dia de la sortida amb en Quique a Rocacorba... pel que veig, anava amb la roda mig frenada com el dimecres!!!
Prou excuses... avui m’he sentit d’allò mes fort, i a les pujades anava com sempre!!! Marcant un ritme força alt. A la baixada cap a Celrà ens ho hem pres una mica amb calma i l’anàvem fent petar. Hem passat per uns corriols molt macos, de Celrà a St.Joan Salerm, per tornar a agafar pista i pujar ara cap a Els Àngels, tot tornant a marcar un ritme alt de pujada. A en Tomàs se l’hi ha fet una mica duu seguir, però està valent i ell mai va al límit, i se que a ell ja l’hi va que l’apreti!!! Arribats a dalt dels Àngels, parem poca estona, avui hi ha molts mosquits i se’ns menjaran si parem gaire. En Tomàs s’ha quedat sense aigua, sort que jo avui he begut poc i puc donar-li’n de la meva.
Per baixar fem el corriol de la carretera de Montnegre a la casa dels avis dels gossos. En començar a baixar ens hem trobat amb en David i la Dúnia, dos companys que vaig compartir ruta amb en Quique cap al Turó de l’Home. La fem petar una estona, això els hi va be a ells, i poden recuperar l’al·lè, doncs ells van de pujada. Molt macos tots dos. Hem de quedar per fer un altre sortida d’aquelles que prepara en Quique, diem.
Els deixem que segueixin pujant i nosaltres seguim... corriol de baixada molt ràpid!!! No l’havia fet mai de baixada, i m’ha agradat molt. Anem a sortir a Can Mascort i d’allí cap a Bicentury per anar tornant ja cap a caseta que la ruta ja ha donat prou de si.Finalment... 40km, 3:20hr, 880desnivell+
Salut!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada