Sortides per Platja d'Aro

El dissabte vaig sortir a les 8:00 del matí tot sòl de Platja d'Aro per anar a Puig d'Arques, tot pujant per el Golf Mas Nou i Romanyà. Per pujar al Mas Nou ho vaig fer per la pujada de Castell d'Aro, una pista que puja molt fort fins una boca d'incendis (220desnivell+ amb 2km) i que desprès planeja una estona per tornar a pujar (100desnivell+) fins el camp de Golf. Desprès d'una mica d'asfalt, tot seguint pujant, arribo a Romanyà.
Sense fer parada, segueixo per pista de pujada, camí cap a la Font Josepa. D'allí ja baixa fins el trencant per arribar a Puig d'Arques passant pel Coll del Matxo Mort, que dic jo... qui coi posa els noms a aquest turons??? Aquesta pista segueix pujant més i més, i es nota que ha plogut els darrers dies, doncs aquí si que hi començo a trobar basses, però res que dificulti la ruta que estic fent avui. Res que ja tinc a tocar el cim i només em  queda pujar el tros emporlanat de color granate, i la darrera pujada fins el radar del Puig d'Arques. Un cop al cim, pujo fins el mirador per donar una ullada al cel i la impressionant vista panoràmica que ens regala aquest indret,... A-CO-LLO-NA-NT!!!
Estic més sól que la una a 550mts d'alçada, no he trovat a ningú pel camí, i he gaudit de la soletat i silenci del trajecte. Moments que necessito de tant en tant per retrobar-me amb mi mateix.
De tornada ho faig per la pista curta, tot i que té l'asfalt molt i molt trencat i això vol dir que s'ha d'anar amb molt de seny per no prendre mal. Un cop acabat aquesta pista, segueixo de baixada pel mateix camí de pujada, tret d'un petit canvi de pista per arribar fins a la carretera, al costat del cementiri de Romanyà. Ara ja sí que segueixo tot el mateix camí de tornada que el mateix que he fet de pujada, i ja començo a trobar bikers que tot just ara van de pujada.

No ha estat gens malament la sortida... 2:12hr, 37.50km, 900desnivell+

El diumenge vaig quedar a les 7:30 amb en JosepMa i l'Oscar, dos companys del càmping on estiuejo, per fer una ruta que sempre se m'ha resistit de fer-la sencera, sense aturar-me i fer un petit o llarg tros caminant. Anar a St.Grau d'Ardenya, on hi han les antenes, entre Tossa i St.Feliu de Guíxols.
A més a més, em servirà per mesurar el meu nivell, ja que des de l'estiu passat no ens hem vist i cadascú per la seva part ha anat fent el seu entreno particular. Jo aquest hiver m'hi he esforçat molt i espero donar la talla!!! Recordo que a final de temporada passada, el setembre, el meu nivell no tenia punt de comparació amb en JosepMa, sempre ha estat molt i molt fort, i amb comparació amb l'Òscar, jo tenia una mica més de nivell en pujada i força més en baixada.
Comencem amb ritme baix, per carril-pista paral-lel a la variant de Sta.Cristina, fins el Golf de Sta.Cristina i anar cap a la casa d'en Lara per agafar la pista que puja, amb vistes a tocar els Carcaixells, cap al cim de l'Abocador de Solius. Una pista ample, de molt bon fer, molt neta i eixuta, que en JosepMa i Jo ja hem pujat amb un ritme molt alt i que l'Òscar ha anat fent a un ritme mes baix, però sense entretindre's massa. Al final de la pujadeta, l'hi hem tret 3min. i en JosepMa, en lloc d'esperar, ha baixat a trobar-lo i acabar de fer el final de la pujada juntament amb l'Òscar.
D'allí ja hem anat cap a la famosa "V", on jo m'he fotut de peus a la riera, quedant moll de peus com un ànec!!!... i tot seguit agafem la pista per encarar la pujada "infernal" fins la "casa dels Hippies". La pista està molt i molt bruta, ja que estan desembrossant el bosc, això comporta vigilar no punxar o trencar el canvi, ja que els troncs estàn pel mig del camí i ens poden jugar una mala passada.
L'Òscar a començat a pujar abans que jo, ja que en JosepMa ha tingut un imprevist i m'he quedat a esperar-lo. Al veure que trigava molt, he decidit pujar i he atrapat l'Òscar a la massia dels Hippies i l'hi he dit que en JosepMa no venia, i jo he tornat a baixar força tros a veure si el trobava... al no vèure'l he tornat a pujar, l'Òscar m'esperava i hem esperat un altre estona fins que hem vist que en JosepMa ja pujava... es veu que en un trencant s'ha despistat i ha seguit per una pista que no era i fins que no s'en ha adonat ha passat força i força estona.
Un cop replegats, hem seguit des de la casa dels Hippies un tros més planer per finalment enfilar la darrera pujada asfaltada que ens duu a les antenes, una pujada molt curta... 200mts, 50desnivell+... res... 25% de pendent.
A dalt de tot... una vista ES-PEC-TA-CU-LAR!!! tot i que el dia no hi acompanya gaire, i no tenim molta visibilitat. Hem comentat la pujada, jo m'he trobat molt bé i l'he pujada tota amb bici, tret d'una parada tècnica on he posat peu, en el mateix lloc que en JosepMa també ho ha fet com jo, comenta. L'Òscar ha fet un tros curtet caminant, i es que la pujada té el seu mèrit!!! i amés aquest any amb tota la brossa pel mig... mèrit de més afegit!!!
De baixada... per mateix camí que de pujada, amb precaució, que això baixa molt dret i com he dit abans... el camí està molt brut. A la "V", jo m'he quedat al mig de la riera, i he posat els peus a l'aigua... he quedat ben moll de peus,... com m'ha passat a la pujada... igual!!! Desprès de la riera, toca fer la pujada "V" de tornada... aquí en JosepMa està força "tocat" de cames i jo he fet la darrera estirada i ell a seguit molt bé darrera meu, no així l'Òscar que l'hi ha costat una mica més.
Be, doncs ja no queda gaire més que baixar per la pista que hem fet abans de pujada,... a tota llet!!! fins la casa d'en Lara. Ara si una mica mes tranquilets... Golf de Sta.Cristina i carril-pista fins el Càmping.

Ha estat una bona ruta,... 2:30hr, 37km, 850desnivell+, amb la satisfacció de fer-la quasi tota sencera i sense fer cap tros a peu/caminant.


Salut!!!