Acumulant entreno

Desprès d'una setmana, tremenda (4000mts desnivell amb 165km de BTT i la Cursa corrent del Carrer Nou), sembla ser que Dilluns estic cuit de cames i toca reposar per recuperar estat físic.
Però lluny de la realitat,... a mig matí, em truca en Pipo i m'engresca a fer un altre sortida per la meva zona... es veu que li varen agradar els corriols que vàrem fer el passar diumenge, i vol repetir. A mi com que no em costa gaire, i m'escalfo ben aviat... apa doncs, no perdem pistonada i ja quedem en el dia i hora.
Així que Dimarts a les 3 de la tarda, ja tinc en Pipo a casa i tinc preparada una ruta que alternarem trossos de la cursa del 2010 i del 2011 afegint-hi algun que altre corriol.
Només començar ja toca pujar... així és el tema sortides a Sarrià!!! Com que se que en Pipo està valent i ho aguanta tot, anem per feina... jo em trobo be de cames, pensava estar més tocat, però no, amb quatre pedalades s'han estirat i escalfat perfectament. Comencem fort... Oi Pipo??... amb una pujadeta a una torre de llum i baixa/puja corriolera per la zona de Taialà, Costa Bruta, St.Medir, Bosc d'en Xuncla, Sarrià... Corriols de pujada, de baixada, nets, secs, ràpids i algun més tècnic que altre... tot una satisfacció per dos bikers que ens apassiona i encanta el BTTcorrioler. N'hem passat algun una mica mes brut, però també s'agraeix que hi hagi una mica de "selva verge".
Ens ho em passat molt bé, i amb 2 hores hem fet un entreno de conya!!! a un ritme molt bo i amb alguna aturada per fer-la petar... curteta això si... no sigui que ens refredem, jejeje.

Xevi i Pipo en una aturada

Així ha estat que, amb 1:59Hr hem fet 25'65Km i un desnivell de 695mts. Poca broma!!!

El Dimecres a les 6 de la tarda he quedat amb en Jesús per anar a fer una nocturna, això si... exigència mínima... res de imposar el meu ritme, ja que ell pateix unes seqüeles a un pulmó i ens ho agafarem al seu ritme, farém el que poguem, això si, a les baixades... Gas!!! que en Jesús és dels que gaudeix baixant... i com baixa!!!
Hem anat pel seu territori de les gavarres, començant per Quart i pel Celre fins a Castellar de la Selva. L'he vist patint a les pujades per camins i gaudint a les baixades corrioleres... cosa que s'ho val la pena. S'ha començat a fer fosc i ja hem posat els llums, per pujar fins a Can Tries. Allí ja anem baixant i és on tinc preparat un corriol (el de la Nocturna d'en Quique) que no coneix i sé que l'hi agradarà.
Comencem a baixar-lo... ràpid, maco i amb algun tram tècnic... per gaudir. Però a mitja baixada sento que em crida... "Xevi!!! Xevi!!!... pinxasso!!!"... i ja ens veus a tots dos... negre nit, fent el senglar pel mig del bosc, amb aturada tècnica... si hagués estat sol, m'entra un canguelis de la ostia!!! Però amb companyia, res que mentre li canvio la càmera, la fem petar i així passem l'estona. També ens adonem que ha doblegat el plat gros... i toca adreçar-lo una mica, aixó vol dir que ha fotut un llantasso d'aquells que es per xafar-ho tot. La cosa no passa d'aquí i podem reemprendre la sortida. Acabem el corriol i sembla que es posa a ploure, així que ja anem pujant fins a Can Mascort per baixar fins a BiCentury i cap a casa.

Finalment, 2:45Hr, 30Km i 430mts desnivell


Segueixo en l'afany de que les meves filles, Sílvia i Marta, agafin el fil esportiu, cosa que m'està costant... no vull apretar, però reconec que costa fer entendre a la mainada les coses que convenen i les que no... i mes amb l'edat difícil que es troben. Be, no m'enrotllo que tampoc em puc queixar...
Dijous a les 6 de la tarda, elles dos agafen la BTT i jo les acompanyo... però avui ho faig diferent... m'hi en vaig corrent, que si vull anar a fer la 1 Cursa de Muntanya de Girona tinc d'entrenar si la vull fer amb condicions.
Hem fet la pujada al col·legi Montserrat, hem seguit fins el Golf i trencat a l'esquerra a "La Pallonera", "Can Sopa", riera Rimau, riera Xuncla, "Can Sais", col·legi Montserrat i baixada a casa.

Un ensurt avui amb la Sílvia, que anava al davant de la Marta, i s'ha trobat amb un senglar que ha creuat el camí tot davant seu, que no ha pogut pujar el marge i ha caigut al davant seu, quasi tocant-li la roda del davant... de seguida a marxat corrents, espantat i remugant... no se qui estava més cagat de poo, el senglar o la Sílvia... jejeje... la veritat que ara podem riure, però fot un canguelis quan et topes amb una bestiola de mes de 100Kg que corre espantada pel bosc!!!

Nenes, ja en tenim una més per explicar!!!

Es pot dir que la Sílvia i la Marta han anat "de passeig", no han suat gaire... jo he anat patint més, però tot i així m'he trobat molt be de cames.

No ha estat gens malament la ruta per fer-la tota corrents... 11'50Km, 175desnivell amb poc més d'1Hr.


Salut!!!