dimecres, 11 de maig de 2011

Sortida amb públic inesperat

Dimarts, desprès de la ½Marató de diumenge i fer repòs absolut el dilluns, en Tomàs i Jo amb la meva CANYON, vàrem sortir a pedalar suau, vaig dir-li jo, per anar escalfant. Vaja si vàrem anar suaus, vaja. Oi Tomàs?
Va durar poca estona, només el trajecte d'enllaç de Fontajau a La Font del Ferro, doncs allí ja comença a pujar, i jo em trobava molt be de cames. I ja sabeu, els que heu sortit a pedalar amb mi, que quan es tracta de pujar, si em trobo be, no tinc aturador i començo a tirar, tirar...
En Tomàs m'ho va comentar, "Si que anem amb un ritme alt, No?" a mi no m'ho va semblar, ja que com he dit em trobava molt be, però res que seguim pujant, afluixant una mica el ritme.

Quan tot sobtat, al mig de la pista que puja als bancs, quasi a dalt de tot, ens va aparèixer un "ESTRUÇ", tot desorientat i caminant tot sol.
Creieu que si vaig sol faig mitja volta i... Rodes Ajudeu-me!!! Però una altre cosa és anar acompanyat. Vàrem seguir pedalant, poc a poc i l'estruç anava a 5 o 10 metres tot davant nostre caminant/corrent amb aquella gràcia que tenen aquestes bèsties. No vaig poder parar a fer-li una foto, doncs portava el mòbil a la bossa de sota el seient i si parava a treure'l igual m'ataca el bitxo!!! jejeje. Va anar tot davant nostre ben be 500/800mts, fins que va fer un salt i es va pujar al marge esquerra, tot mirant aspectant com passàvem i ens anàvem sense fer-li res de res.
Dels bancs vàrem agafar la trialera de l'esquerra i jo vaig voler seguir-la per la torre de llum fins la pista, però vaig caure quasi quan estava a baix del tot, i es que estava massa bruta de troncs, branques i matolls trencats. En Tomàs, mes conscient del risc que jo, va baixar a peu i vàrem seguir cap a un camí que passa per darrera del Puig Estela, per anar a verificar un camí que baixa fins a un altre torre de llum i comprovar si es pot enllaçar amb un altre torre de llum que hi ha un altre cami de pujada. Però aquest camí baixa molt, i molt, en poc recorregut. I finalment es queda mort a la torre. Res que toca tornar a pujar per aquest mateix camí, que si abans baixava, baixava, ara puja i puja... Oi Tomàs?
Un cop arribats al camí que ja coneixem, anem a veure'n un altre, però desistim i ja que se'ns farà tard, anem directes ja cap a St.Miquel, on en la pujada per la pista ample, ja que s'acaba la sortida d'avui, he començat a tirar i en Tomàs s'ha quedat una mica enrere.
De baixada, res, que agafem tot pista per la més curta cap a St.Daniel i cap a casa, a curar-me la petita ferida que m'he fet.
Ha estat una sortida que no ha estat del tot malament... 2hr, 27.5km, 650mts
I amb un públic inesperat que mai m'hagues pensat trovar. He vist moltes bestioles pel bosc, però mai m'hagués pensat de trovar-hi un estruç... i al mig del camí.

Salut!!!

2 comentaris:

  1. EstruÇ??? tu si que estas fet una bestola!! pero de les grosssssessss.
    salut!!!!

    ResponElimina
  2. Edu, que SIIII!!!

    Una bestiola més alta que en Tomàs!!!
    Vaja que em va fer una gràcia de trobarme-la allà al mig del camí.

    I em pregunto d'on va sortir... Hi ha alguna granja d'Estruços pels voltants de Puig Estela, o Carretera dels Àngels???

    Salut!!!

    ResponElimina